La política democrática és l´instrument d´igualació de la ciutadania. Des dels vells i nous valors que naixqueren en la revolució francesa s´ha anat dibuixant una societat en la que el poder resideix en les decissions de la majoria i no en els ámbits de la violencia, la força o la hegemonia económica.
És per això que la dreta més arrelada a la vida espanyola ha tingut un discurs permanent contra la política i orientador de l´apoliticisme com la millor manera d´allunyar la majoria dels ciutadans de la consciència política. Este tret ha estat molt rellevant a les nostres comarques on la experiencia republicana esdevingué un oasi de llibertat i el seu final traumàtic un antídot front la il·lusió d´un mòn diferent.
Hem d´aconseguir un nou segle de les llums, de la racionalitat, dels drets de ciutadania. La victoria dels socialistes en les darreres eleccions ha significat la resposta més contundent dels espanyols des de la dignitat contra la mentida i contra la manipulació. La dreta i els seus dirigents obnubilats d´arrogància i ostentadors d´un poder ofegador creien haver aconseguit una societat dócil, sense capacitat de reacció, sense capacitat crítica, sense comprimís cívic.
La gran lliçó dels ciutadans el 14-M posa de manifest de bell nou l´autoritat de la política que a la fi pot guanyar al determinisme dels diversos poders.
El compliment posterior d´una manera inmediata de les promeses electorals fonamentals han donat el plus de credibilitat necesari per fer pols el vell adagi propagat per la dreta de que “tots els polítics sòn iguals”.
Votar ha estat decisiu. El vot de cada ú ha fet possible una nova situació a Espanya i també -en este cas- al mòn.
Eixe és el camí a seguir. Els socialistas de Ports-Maestrat manifestem la nostra adhesió a les decisions del president Zapatero a favor de la pau.
En esta nova etapa de govern considerem fonamental apendre de les errades passades i cimentar el canvi en la credibilitat que dòna el compliment del programa electoral.
Entenem fonamental la proximitat entre el govern de la nació i els ciutadans com una manera permanent d´entendre l´acció de govern.
En eixe sentit, el recolzament als ajuntaments és el millor marc des d´on intervindre directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Cal avançar en totes les fórmules que facen efectiu el principi de subsidiaretat alhora d´administrar competències i recursos tan per raons d´eficàcia com per l´aprofundiment democràtic.
El partit socialista defensa el municipalisme i també la cooperació entre ajuntaments per a la millora dels serveis i la defensa dels interesos territorials. Estimem necesari l´enfortiment de les mancomunitats comarcals per tal d´optimitzar el desenvolupament de les competències locals aixina com l´impuls de delegacions de competències de la Generalitat.
La necesaria redefinició municipalista i comarcalista de la Diputació.
Com ja hem manifestat en el darrer congrès nacional, cal obrir el debat sobre el futur de les diputacions. En qualsevol cas, la possició actual és insostenible.
El manteniment i desplegament de l´Estat del benestar no pot ser alié a una redefenició del sector públic. Les diputacions foren concebudes al segle XIX com una estructura de descentralització en el procés de modernització de l´estat inspirat en el jacobinisme. Tenien, doncs, una consideració de poder territorial però absolutament dirigit des de la centralitat.
Es reconeixia la necessitat de la descentralització administrativa però en cap cas es reconeixia el fet de la pluralitat o diversitat d´Espanya. És més, des de la provincialització es consolidava una relació provincia-govern central que pretenia indubtablement acabar amb els residus de la foralitat i fins i tot de la pròpia identitat.
L´establiment de l´estat de les autonomies esdevè, per tant, una reconsideració en tota regla del plantejament d´un estat centralista i posa en questió el paper d´institucions d´administració descentralitzada de les diputacions.
Més enllà del debat constitucional el que és evident a hores d´ara que no sembla raonable el manteniment sense més de les diputacions tot i tenint en compte el creiximent de tot el teixit institucional i la nova distribució comptetencial. Quan neixen les diputacions ni hi havien comunitats autónomes ni existia –ni tant sols s´imaginava- la Unió Europea. Este nou estatus institucional s´ha abordat des de l´augment de les administracions i, per tant, de les burocràcies. No vol dir que no hage augmentat – i molt- el paper de les institucions com a suministradores de serveis als ciutadans o de dinamització de la pròpia societat però sembla oportú pensar en una redefinició que pose per davant els objectius i no els instruments.
Els socialistes no podem defugir el debat de la eficiència en la cosa pública. Ben al contrari som els primers interessats en posar-lo a l´agenda política. Front a la possició neoliberal que aprofita les deficiències burocràtiques per qüestionar l´estat del benestar, els serveis públics, la igualtat a la fi, nosaltres hem de combatre la idea principal basada en els principis, no en els instruments que sòn manifestament millorables.
¿Com es poden garantir uns serveis públics de qualitat universals i que atenguen als valors d´igualtat que defensem?
No cap dubte que tots els recursos que es queden en el transport burocràtic, treuen capacitat de millorar allò fonamental.
En el cas valencià més a més i altres consideracions. És ben sabut que la provincialització ha estat presentada per la dreta com una debilitació de facte del propi autogovern. El “gobierno provincial” com s´han autotitulat els executius de dels diputacions els darrers temps vénen a confondre la concepció de l´estat de les autonomies i fins i tot la pròpia derivació de legitimat que en el cas dels ents provincials no atén al sufragi universal sinò a la representació dels electes municipals.
D´altra banda el nostre Estatut d´Autonomia situa la pròpia descentralització al si del país a través de les comarques tot i establint la obligació de legislar la seua constitució.
Passats 22 anys ni s´ha creat la llei de comarcalització ni s´ha clarificat el nou rol de les diputacions. De fet, els intents dels governs socialistes que impulsaren la llei de coordinació de diputacions es quedaren en impulsos benintencionats i ara, amb els governs del PP, en el més absolut oblit.
L´espérit dels textos legals, el principi de subsidiaretat arrelat al fonament de la raó democrática i les succesives resolucions dels congresos del partit socialista, contemplen un andamiatge institucional fonamentat en les ajuntaments i la Generalitat.
En estos moments una gran part dels recursos que administren les diputacions podrien ser gestionats directament pels ajuntaments eliminant processos administratius estérils en allò que fa referència a les actuacions de caire estrictament municipal i les mancomunitats de municipis podrien encarregar-se de l´ ámbit supramunicipal.
Som conscients de les dificultats d´una iniciativa d´estes característiques però els resultats d´estos anys ens parlen d´un augment incessant del creiximent del capítol de personal, dels costos de l´aparell polític i de les despeses de manteniment, així com d´un enfortiment institucional que contrasta amb la voluntat i desig autonómic del poble valencià.
Les administracions no poden ni deuen creíxer indefinidament. Es necesari tindre coratge cívic per plantejar les millors solucions per a la ciutadans no les possicions més cómodes o políticament correctes. El traspàs de recursos humans i financers als ajuntaments i mancomunitats dinamitzaria extraordinàriament el mòn local, les comarques, la realitat interior i també les árees metropolitanes.
La reformulació de les diputacions ha de passar pel principi de subordinació política als ajuntaments i a la pròpia Generalitat. No és equiparable el principi d´autonomia local al ens provincial malgrat estar assimilat a un ens local. Les seues funcions haurien d´esdevindre com a factoria de serveis als ajuntaments des de la perspeciva de les economies d´escala i com suport a les comarques tant administratiu i técnic com forum de representació intercomarcal.
Municipis participatius i units en defensa d´interesos comuns.
També valorem molt possitivament experiències de concertació intermunicipal com ara la Taula del Sénia que representa l´esforç per superar fronteras moltes vegades absolutament artificials.
Resulta incomprensible la opossició radical del PP valencià a sumar-se a un punt institucional de trobada de municipis de tres comunitats autónomes que volen impedir la marginació de tot un ample territori “massa lluny” dels centres de decissió.
De la mateixa manera col·laborarem en la potenciació d´acords entre pobles i ciutats per qüestions puntuals o més estables en la direcció de la sintonia front aquells que només busquen la confrontació.
Des dels ajuntaments impulsarem polítiques de participació i corresponsabilització. Els pressupostos participatius, els consells sectorials, els fòrums sòn eines valuoses que poden facilitar els nostres objectius.
No és només la bondat del fi sinò també el camí per arribar el que ens ha de preocupar. I aunque en moltes ocasiones ens puga semblar una certa pérdua de temps, el debat i la participació en la presa de decisions forneix de contingut i corresponsabilitat la solució adoptada.
En l´ámbit comarcal també cal crear al voltant les mancomunitats o les estructures que es desenvolupen espais de trobada de les opinions diverses que conviuen a la nostra societat tot i ajudant a conformar una societat civil potent, capaç d´enfortir tot l´associacionisme económic, social, cultural i esportiu.
Un partit modern i mobilitzat al servei dels ciutadans.
El partit té una gran responsabilitat perquè és la veu de milers de ciutadans de la nostra comarca a les institucions. Per això hem d´optimitzar el nostre funcionament i la dedicació dels nostres representants ha de ser sempre de sencera dispossició cap a la ciutadania i respondre a les actituts i valors del socialisme democràtic.
Les reunions periódiques entre càrrecs institucionals d´ajuntaments, Diputació, Corts Valencianes i Senat continuaran desenvolupant-se fixant un calendari adaptat a les necessitats dels pobles i cada sis mesos tindrà lloc una Convenció institucional per tal de millorar la coordinació i impulsar noves iniciatives.
El partit socialista només té un valuòs patrimoni: els seus militants. Cada militant ha de tindre el seu paper en la organització i la direcció política ha de posibilitar la inserció de militants i simpatitzants en el treball polític.
En este periode s´implantaran en la comarca totes les agrupacions sectorials actualment vigents a nivell nacional i també s´obriran espais d´encontre de militants, simpatitzants i persones progressistes per tal de mobilitzar el canvi 2007 a la Generalitat i la victòria als ajuntaments.
La formació és un element clau d´enriquiment cultural i polític de la nostra organització al temps que es una garantia per a la ciutadania en la ressolució dels afers públics. El partit organitzará cursos i seminaris en funció de les necessitats i les possibilitats i cada any desenvolupará la Escola de tardor del PSPVportsmaestrat com punt d´aprenentatge, reciclatge i intercanvi d´experiències.
L´actualització del projecte socialista a la comarca exigeix no perdre en cap moment el contacte amb les preocupacions de la societat i també avançar polítiques i estratègies que permiteixquen el progrès i la solidaritat en les condicions del segle XXI. Es tracta de repensar les propostes sense més apriorisme que la defensa dels valors que han representat el republicanisme d´esquerres i el socialisme.
Tanmateix cal ser valents i posar en qüestió tot allò que siga necesari per ser més útils al projecte socialista i a la ciutadania. Mantindre ortodoxies sense crítica es la millor manera d´anar envellint un partit.
Els socialistes de Ports-Maestrat hem d´aprofundir en el projecte de comarca i anar el·laborant i proposant iniciatives per a la millora del país.
Des d´eixa perspectiva el partit convocarà la Conferència anual del PSPV-PSOE Ports/Maestrat que es convertirá en un espai de debat i resposta a les qüestions cojunturals i de fons que puguen plantejar-se. S´establiran els mecanismes per garantir la participació dels militants i simpatitzants.
Ens sentim partíceps del PSPV-PSOE i ens comprometem a treballar intensament per aconseguir la victòria el 2007.
Volem un país equilibrat territorialment i just socialment. El periode de govern del PP ha estat definit entre altres atributs generals, per la desconsideració cap a les nostres comarques.
Un govern progresista ha de reorientar esta situació i treure de l´ombra política i pressupostària les nostres comarques.