Ximo Puig

Avui, dilluns de Magdalena, comentar l’actualitat política és un exercici tan excèntric com aquell lladre que enmig d’un robatori a un banc es preocupava per portar-li aigüa del Carmen a una client embarassada.

Allò que no pot ser, no potser i ademés és imposible.

Més a més la llunyania en estos moments sempre comporta nostalgia. Almenys a mi ara, avui un dilluns de Magdalena, enmig de la fredor humida de Brusel·les on el gris invadeix l’espai i l’ánima.

Esta ciutat, Brusel·les, és la cara de la Europa política. I no sé si ha estat ella mateix irradiant els seus grisos o la burocràcia que imposa carácter, la culpable d’eixa llunyania que els europeus tenim cap a Europa.

Castelló ha estat sempre Europa. I ara mòn perquè eixir a vendre ha estat un símptoma de vitalitat que ha fet creíxer i creíxer una terra moderna i arrelada, perquè el Castelló liberal aunque alguns governants s’empenyen en tapar-lo, ha mirat endavant fixant els ulls en aquells valors que sominavem quan érem una trista excepció, perquè la globalització no és un gegant per enderrocar en quimèriques batalles sinò una oportunitat per aconseguir un mòn més just, més solidari, més obert.

Cada pas darrere en Europa sòn passes darrere per nosaltres. Resulta paradoxal que unes economies tan potents siguen ara tan impotents per generar seguretat i optimisme. És incomprensible que les incerteses ocupen tan d’espai a esta Europa sense liderat, agarrotada, plena de pors.

Tanmateix Europa és el nostre futur, el de Castelló, el del mòn.

Europa és la referència d’uns principis contradictoris de vegades, inacabats, altres, però sentiments que enalteixen la humanitat. La democràcia, el model social, la pau. Fites que de vegades ens semblen quotidanament avorrides i que a massa gent malauradament li han costat la vida.

Dic açó en l’aniversari d’un referéndum que ja ningú recorda on els espanyols vam dir que sí, que Europa valia la pena. Servisca d’homenatge als 20 anys de l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea. Un fet tant relevant que res entre nosaltres seria compresible sense l’impuls moderntizador de la integració.

Espero, des de la distància, que estos dies siguen de treva en eixa guerra de la desqualificació que cada dia posa més troç entre la política i la societat en eixa falsa dicotomía que només construeix frustració.

La política és l’instrument civilitzat per conviure, per millorar, per alcanzar noves fronteras. La política esta sotmesa a les mateixes regles de l’univers que l’envolta. Ni millor, ni pitjor però cal exigir als polítics que lliurement accedeixen a representar un país o una ciutat almenys un comportament étic. Estos dies tenim massa exemples poc exemplars però d’això en parlarem un altre dia.

Avui, dilluns de Magdalena, la festa omple els carrers de Castelló i la ciutat viva, reviu allò que la identifica.

El primer i darrer ADN, però, és allò que hi ha al cor de la bona gent que disfruta i conviu enaltint l’amistat.

Bones festes i benvinguda primavera europea.