Ximo Puig

Els aniversaris ens serveixen de recordatori d’esdeveniments personals o col·lectius que mereixen no perdre’s en l’oblit.

Els valencians celebrem avui la diada que en la transició fou reivindicació de l’autonomia i, aconseguit l’autogovern, festa oficial de la Comunitat.

Un nou d’octubre el rei del que l’any pròxim es celebrarà 800 anys del seu naixement, va entrar a la ciutat de València i consolidà l’ambició de crear el Regne de València en l’àmbit de la Corona d’Aragó.

El rei Jaume I fou l’arquitecte de la construcció d’un nou espai polític i amb fórmules certament innovadores, va ser capaç de posar en marxa un projecte que poc temps desprès aconseguí un esplendor considerable en la Europa de la baixa edat mitjana.

Aquella conquesta ens portà la llengua, la cultura, la identitat que dona ara substrat i profunditat a la moderna Comunitat Valenciana sorgida del procés descentralitzador de la Constitució i de l’aprovació de l’estatut d’autonomia que, a la fi, va fer possible l’any 1983 la celebració per primera vegada d’institucions democràtiques pròpies.

Els aniversaris ens han d’ajudar a plantejar noves fites, a reconèixer-nos com un poble que des de la pluralitat, des de la diferència vol conviure i aprofundir en un camí comú.

Les pàtries grans o menudes, tenen una vesant sentimental i cada ú s’aproxima al fet nacional des de la seua visió. La cohesió és l’element clau per a la pervivència. I per esta raó, ningú pot apropiar-se de la seua significació. Sol passar que els partits nacionalistes assumeixquen una patrimonialització que exclou els altres. Això però, no és exclusiu dels grups que tendeixen a prioritzar les qüestions identitàries. Molts governants també solen blindar-se darrere la bandera per tapar-se les vergonyes d’un debat al si d’una societat, un debat realment democràtic on tots poden expressar la seua opinió sense ser laminats com traïdors a la pàtria.

Enfortir un país és cohesionar-lo en base als valors democràtics i a la diversitat. La convivència, la bona convivència, no és només una condició explícita per a la salut col·lectiva de qualsevol societat, és la clàusula definitòria per poder plantejar-se el futur en majúscules.

En l’agenda de l’aniversari d’este nou d’octubre hauríem de situar allò que realment interessa als ciutadans més que enaltits discursos d’autosatisfacció que de vegades resulten tan ridículs com les proclames d’alguns mantenedors que a cada poble li venen el mateix liderat indiscutible, el viatge patètic al melic del món.

La Comunitat Valenciana social amb serveis públics de qualitat, amb comunicacions dignes, amb una economia modernitzada al servei de les persones, encara està per vindre.

L’horitzó no és ofrenar glòries, més bé posar les justes ambicions de la gent en la senyera de la política.

Les grandiloqüències del govern valencià no se corresponen amb les llistes d’espera dels hospitals, ni amb els barracons permanents, ni amb el deteriorament mediambiental, ni amb la impossible vivenda per als joves.

Avui, este nou d’octubre és hora de reivindicar un autogovern de qualitat.

I MÉS A MÉS.

Este nou d’octubre també és el 40 aniversari de la mort del Che Guevara executat per l’exèrcit bolivià. El mite sobreviu l’individuo i les seues circumstàncies. Qui va ser tan crític amb el capitalisme ha acabat mercantilitzat a l’extrem i la foto de Korda ha acabat a llocs tan inverosímils per a la imaginació del revolucionari com les pancartes d’ultres futbolístics fins el tanga d’una top model o tota sèrie de productes de merchandinsing.

Al darrere hi havia un home amb conviccions, amb encerts i errades, amb un sentit romàntic de l’alliberament dels pobles, amb una visió potser maniquea, segur ingènua però res banal. Les tiranies van donar sobrades raons per a la revolta. Malauradament moltes condicions d’aquell temps continuen vigents perquè les desigualtats a l’Amèrica del Che són un espectacle de vergonya per a la humanitat. Però les solucions del receptari de Ernesto Guevara tampoc donaren l’ambiciós resultat revolucionari perquè sense llibertat no hi ha victòria ni revolució.