Mayo, 40 años después.
Publicado el jueves, 15 de mayo de 2008 por Ximo Puig Ferrer
La primavera del 68 es más que un hito de nuestra historia contemporánea. Su presencia evoca toda una amalgama de sentimientos, de repercusiones políticas, de esperanzas rotas, de fin de las utopías.
De hecho, la influencia del espíritu del mayo francés ha sido en el imaginario colectivo mucho más trascedente que lo fuera en la realidad de los hechos. Al fin y al cabo tras un mes de revolución, de alianza de clase entre estudiantes y trabajadores, todo acabó con el general De Gaulle volviendo a ganar las elecciones tras la finiquitación del movimiento entre divisiones y un creciente divorcio de intereses.
Pero, la huella de lo que pasó fue más profunda que su resultados concretos. La explosión de la nueva situación anunció cambios fundamentales en cuestiones hasta el momento ausentes de la agenda social como el feminismo o el ecologismo y puso la paz o una idea de lo global que décadas después se asume como paradigma del nuevo siglo.
Han sido frecuentes en los últimos tiempos las alusiones por dirigentes conservadores como Sarkozy o el propio Aznar las diatribas contra los denominados hijos -o nietos ya- ideológicos de aquella efervescencia que reclamaba por las calles la imaginación al poder o romper todas las barreras del posibilismo. El presidente francés reclamaba la ruptura con la herencia del mayo y el expresidente español llamaba a la revuelta contra los progres trasnochados.
Nunca la ola expansiva de una derrota alcanzó tan lejos y propuso una diversidad de reacciones, en muchas ocasiones contradictorias, que han condicionado los análisis y a los analistas por varias décadas. La ruptura de los viejos moldes inundó las propias vivencias en esa perfomance siempre presente entre lo singular y lo plural, entre el derecho al proyecto individual y los anhelos comunitarios.
El esthablisment, todo el sistema, palideció de miedo, más tarde se recompuso pero ya nunca sería lo mismo.
La primavera también llegó a Praga y Ducek ensayó una perestroika tan avanzada en su tiempo que fue acallada por los tanques rusos antes que llegara el verano. A pesar de la enmienda a la totalidad que hacen hoy los nuevos dirigentes conservadores checos, la revolución de terciopelo empezó a hacer temblar la arquitectura del telón de acero.
Las repercusiones también llegaron a la España de Franco mitigadas, eso sí, por el ensordecedor silencio del régimen que con la estigmatización comunista-masón lo daba todo por zanjado.
En esos días sonó Raimon en la universidad madrileña y “per unes quantes hores ens vam sentir lliures i aquell 18 de maig a la Villa ens va donar força per viure”.
Las herencias hay que administrarlas cuando nacen de la libertad y de la ilusión por un mundo mejor, con respeto. Sin maniqueísmos pero con profundo respeto. Porque si hoy aquí hay libertad también es por aquellas cosas que empezaron a pasar en alguna universidad y en algunas fábricas cuando muchos aún éramos niños y muchos españoles de hoy no habían nacido.
Buena semana.
Posted in:
|
|
|
És increïble que tota seua pàgina web estiga en castellà... això és el que significa per vosté ser autònom dins del PSOE? Els socialistes ja ni tan sols tenim el discurs del bilingüisme: en què ens diferenciem del PP? Normal que les coses vagen com vagen...
Però vostés ahí: la manta al coll!
Bon día, Ximo: encara que ja vaig intentar vorevos les vacances passades (setembre 2007) i vaig pillar la casa del poble tancada, et aquí que aprofitaré este espai, per a comunicar-me amb vosaltres. A l'any 1975, dos xiquets escribiem amb clarió al mig de la carretera del nostre poble, VOTA SÍ. Jo no sabía ben bé el que feia,(tenía 10 anys). Però, formava part d'eixa generació una mica perduda entre els mites de maig '68, i la lluita contra el dictador, i aquells que ja han viscut totalment en democràcia. Pel mig, la crisi econòmica, el baby boom, el destí laboral incert perque no haviem fet la mili, i estavem pendents de la prestació social. Acabarem la Universitat, i engrosirem les files de l'INEM (el Servef, sería algo molt més tardà). De la època universitaria,('80) coneixc a Jorge Alarte (aleshores no es deia socialista, era de la direcció de la Federació d'estudiants), i vosté ja estava amb el company Joan Lerma. Tota una generació varem creiser vehent als mateixos personatges, i mentre, lluitavem, però per buscar-se un futur que no arribava. Sincerament, no se si el futur es Francesc Romeu (ja vaig compartir amb ell habitació a un congrés de JSE), o vosté, o el company Jorge Alarte; però el que si que sé es que molts militants i afiliats del partit ens cal un lideratge clar, un missatge il·lusionant, unes ganes per bregar (ho hem fet tota la vida), i unes ansies immenses de posar blanc sobre negre, desenpoltronant als inmovilistes i acomodats. Tranquil, no es tracta de cap revolució estil "Che", es mes bé, les ganes de fer camí, tots junts amb un unic objectiu: Guanyar el canvi al país valencià (o comunitat valenciana, més indiferent). El partit no es sols els que apareixen als diaris. Som molts més que eixe xicotet grupet. Però ens cal fer-se vore. Com deia el Jarabe de Palo, "GRITA".
Auxilio, socorro, ayuda. Estas son algunas de las expresiones que Xavier Simón habrá tenido que utilizar durante estas últimas horas al verse acorralado por todas partes tras conocerse la suspensión de la Asamblea Local del pasado viernes 23 de Mayo y la recepción en Ferraz de un informe detallado de las supuestas irregularidades efectuadas por la dirección política del PSPV local en el uso de un censo elaborado 24 horas antes de la asamblea distinto al remitido por Ferraz con fecha 26/04/08 cerrado y bien sellado, junto con la circular correspondiente (nº1) y el posterior comunicado del 12 de Mayo (nº397) que acompaña al Censo oficial del partido. Esta situación se ha traducido en llamadas desesperadas a Jorge Alarte y a Francesc Romeu para que no suspendieran sus visitas a la Agrupación, en un nuevo intento desesperado de manipulación para dar la sensación que aquí no pasa nada y enmendar la plana ante una militancia harta de que le tomen el pelo. Estos candidatos del PSPV no darán a conocer su proyecto de cara al Congreso Nacional de Septiembre. Los dos candidatos mayoritarios le han dicho "nanay", por ahí no paso, después de todo lo acontecido. El teléfono de varios miembros de la actual Gestora en Valencia ha tenido que echar humo de socorro procedentes del mismo Simón necesitado de apoyos ante la sentecia que Ferraz está a punto de emitir contra su persona y la dirección del partido local. Los amiguetes de la Gestora tienen que estar también nerviosos observando los movimentos que Ferraz vaya haciendo, también a ellos les puede salpicar este asunto. Creanme, el esclarecimiento de los hechos es exigido, por toda la militancia del partido, también por los precandidatos que no acudirán a nuestra población en señal de protesta e indignación. Es una pérdida de tiempo llamar por teléfono a quienes tienen las espaldas bien cuebiertas en Blanquerías, ellos son ahora los que "no le han visto" o "no se acuerdan", ellos son lo que han puesto al desnudo a los miembros de la agrupación local que verán recaer sobre sus cabezas todo el peso de Ferraz. Es el momento de replantearse la continuidad seriamente al frente del partido. Sería vergonzoso que Ximo Puig tuviera el atrevimiento de venir por Sant Onofre a este pueblo, además de una deshonra para la militancia, sería como venir a bendecir todo lo ocurrido. He dicho.
LA NOTA DEL DIA:
->JORGE ALARTE, CANDIDAT A LA SECRETARIA GENERAL DEL PSPV-PSOE, NO VA ACUDIR AHIR A L'AGRUPACIÓ SOCIALISTA LOCAL DE L'ALCUDIA DE CRESPINS DAVANT LES IRREGULARITATS DETECTADES PEL PARTIT
MANIFEST: TU QUOQUE, SIMÓN?
[Lat. TU TAMBÉ, SIMÓN?]
[La manipulació de les conciències i dels procediments democràtics dins d'un partit que es diu socialista i que té més de cent anys d'història és una pràctica de la qual el socialistes dels pobles de la Costera i la Canal de Navarrés condemnem i fem plública la nostra més enèrgica repulsa, així com demanem una investigació als òrgans federals per tal d'aclarir els fets ocorreguts des del 26/04/08 fins al 22/05/08 en l'Agrupació Socialista de l'Alcúdia de Crespins. Exigim una explicació als dirigents locals sobre la desaparició de la documentació oficial del partit procendent de la Comisió Executiva Federal. Exigim un aclariment sobre la forma de com han aconseguit un cens de la militància 24 hores abans de celebrar-se la convocatòria de la Assemblea Local, quin ha estat el conducte utilitzat, quines persones estan implicades i per què no ho han explicat a la militància abans. Demanem que es depuren les responsabilitats personals corresponents, d'acord amb les normes i Estatuts del partit. El partit socialista no pot tol.lerar qualsevol manipulació consumada interna, tant de la militància com de la documentació oficial del partit. El partit socialista és el partit de la transparència, ningú pot utilitzar el partit en benefici propi. Els dirigents socialistes han de posar en coneixement de la militància qualsevol acció que afecte a la democràcia interna del partit, per més insignificant que siga. La direcció local ha de sotmetre's al dictamen dels seus militants constantment, sobretot, si pretenen encetar accions que puguen afectar a drets fonamentals de les persones. El partit socialista és el partit de la participació, tothom construeix el partit i té dret a coneixer quines son les actuacions dels seus dirigients en l'àmbit municipal i en l'àmbit intern del partit. És fonamental que la militància sàpia de forma clara, detallada i transparent quines són les intencions dels dirigents de cara als processos congresuals, per què augmenta el cens electoral de forma exponencial i quin candidat recolza la majoria dels seus afiliats. El partit socialista és el partit de la democràcia, cap dirigent pot, arbitràriament, actuar al marge del que dictamine la majoria soberana del partit i el que contemplem els Estatuts i normes de funcionament intern. La democràcia, entesa com a mecanisme de participació transparent i lliure, es la raó de ser del partit i la finalitat última.]
Simón no ha fet res roin, son els de la gestora, el lermistes que recolzen a puig y compañia, espere que no tinga la cara de vindre a este poble ara
2 / juny / 2008 12:41
visteu aquesta pagina:http://unpoblemillor.blogspot.com/
CARTA A XIMO PUIG
L'ALCÚDIA DE CRESPINS
[QUATRE FALTES GREUS I DOS MOLT GREUS]
Benvolgut company,
Sóc un militant de base, dels que paga les quotes cada sis mesos i acudix a les reunions, sopars i assemblees que de quan en quan organitza el partit a la meua agrupació. He sabut que tens la intenció de vindre a l'Alcúdia de Crespins amb motiu de les festes de Sant Onofre. Abans de vindre has de saber que la darrera Assemblea Local del partit ha sigut anul.lada per les següents raons:
1. Per la desaparició o ocultació del cens oficial i de la documentació que l'acompanyava, circular nº1 amb data 28/04/06 i el comunicat nº 397 amb data 12/05/08.
2. Per l'ús d'un cens amb data posterior -22/05/08- al aprovat per la Comissió Executiva Federal -26/04/08.-
3. Per l'exclusió de 26 persones a poder participar en l'Assemblea Local, totes elles reconegudes com a militants de ple dret per la Comissió Executiva Federal al cens oficial de 160 afiliats remés a l'agrupació local.
4. Per la convocatoria de dita Assemblea fora dels plaços establerts pels Estatuts del partit.
5. Per no haver convocat a la totalitat de la militància a la participació en dita Assemblea.
Company Ximo Puig, la teua intenció de participar en un sopar amb una agrupació, la direcció de la qual ha pogut cometre greus irregularitas orgániques dins el partit, et desacrediten com a candidat a la secretaria general del partit, alcen totes les sospites sobre altres poblacions que també han pogut fer el mateix que ací, projecta una imatge molt negativa sobre el partit, "on tot val per a aconseguir un determinat objectiu". El PSPV no pot aplaudir estes actuacions, i més encara un candidat a la secretaria general que, com a mínim, hauria de demanar explicacions.
Benvolgut company, com a home experimentat has de saber que l'Agrupació local de l'Alcúdia de Crespins, la seua direcció tota, s'enfronta a faltes greus i molt greus que la poden inhabilitar:
Títol IV. Article 43. Faltes greus.
a. Privación de otras personas afiliadas por acción u omisión de su derecho de voto, asistencia a los actos del partido y en la participación de las actividades de la militancia sin la previa resolución del órgano compentente.
b. La falta de solidaridad manifestada públicamente en contra de las decisiones o actitudes adoptadas por los órganos competentes del partido.
c. La obstrucción a la labor y decisiones de los órganos del partido.
d. La retención de documentación que impida la ejecución de los acuerdos tomados por los órganos del partido, del nivel que sean, o que impidan o dificulten el ejercicio de las acciones que establecen las personas afiliadas en defensa de sus derechos o interés del partido.
Article 44. Faltes molt greus.
d. La indisciplina reiterada en relación con decisiones de las instancias superiores del partido, ajustadas a Estatuto.
k. Actuación en contra de acuerdos expresamente adoptados por los órganos competentes del partido.
No cal que et diga company Puig, que les faltes en què han pugut incòrrer els membres de la direcció local amb Xavier Simón al capdavant, suposarien la suspensió de la militància o l'expulsió del partit, a més de no poder ocupar cap càrrec orgànic ni públic. Es per això benvolgut company que et demane que exigisques que es depuren les responsabilitats i si s'escau les dimissions de les persones implicades en estos afers. Et demane com a militant del partit que condemnes qualsevol irregularitat que s'haja pogut dur a terme en esta agrupació o en qualsevol altra. Et demane que renuncies a visitar la localitat fins que s'hagen aclarit definitivament el fets.
Rep una cordial salutació.