Ximo Puig

EL PUNT · Del 16 al 22 de setembre del 2007

Ximo Puig

Candidat in pectore a la secretaria general del PSPV-PSOE i amb el pes feixuc del «lermisme», l’alcalde de Morella vol convertir-se en el líder d’un partit amb un perfil més valencianista

TERE RODRÍGUEZ • Des de la privilegiada talaia de Morella, municipi de què és alcalde des de 1995, Puig ha observat el declivi del seu par­tit, el socialista, en els últims anys. Disposat a optar a la se­cretaria general de la formació per construir el nou socialisme valencià, sap que l’etiqueta de «lermista» —va ser cap del gabinet de l’expresident— pe­sarà en la seua candidatura, però ho considera més promp­te un avantatge que no un in­convenient.

— Per què aspira a conver­tir-se en líder dels socialistes valencians?

— «No es tracta de cap pro­jecte personal. Simplement estic al capdavant d’un grup de perso­nes que vol posar en marxa un projecte de modernització del partit per convertir-lo en una op­ció de progrés necessària per al País insistic: no és un projecte personal, ja que el nou socialisme valencià ha de desen­volupar-se més en primera perso­na del plural que en primera per­sona del singular.»

— Finalment, no hi haurà congrés extraordinari, una possibilitat que vosté rebutja­va. Per què?

— «Perquè no era el moment adequat. Les prioritats de l’agen­da del PSPV-PSOE són acabar de governar adequadament les polí­tiques de Rodríguez Zapatero al País Valencià; després hem de preparar propostes electorals per al País Valencià i incorporar-les al programa electoral i, final­ment, fer una campanya electoral suficientment rigorosa, forta i en convicció per convéncer la socie­tat valenciana que el govern de Rodríguez Zapatero ha sigut po­sitiu per a aquesta comunitat i que no es deixe véncer per la propa­ganda de C9.»

— Afirma que un canvi de cartell no assegura res. Quines són les transformacions imme­diates que necessita el partit per convéncer majoritària­ment el nou l’electorat?

«Efectivament, el canvi de cartell no resol el nostre proble­ma, que és de difícil solució, però jo veig molt clar que hi ha possibilitats de canvi en 2011 i ho crec perquè nosaltres vam passar de la majoria absoluta a perdre les eleccions. Ara bé, hem d’abando­nar el discurs del catastrofisme i de la resignació. El País Valencià té unes condicions clares per a ser governat des del centreesquerra i hem de saber què estem fent ma­lament i què ha passat en la socie­tat valenciana, perquè és clar que hi hagut un distanciament entre allò que nosaltres prioritzem com a carta política i el que volen els valencians. I no ha de ser només fer una anàlisi dels resultats elec­torals, no hem de deixar-nos por­tar per les situacions conjuntu­rals, hem de donar solidesa a les nostres propostes i mai fugir dels nostres valors.»

— I s’han perdut aquests valors?

— «Jo crec que en molts ca­sos no hem sigut capaços de transmetre adequadament el que són els valors tradicionals pro­gressistes. La justícia, la igualtat, la solidaritat, la cooperació, la lli­bertat, la pròpia estima al País... són valors que comparteixen tots els valencians i són el que els so­cialistes hem de representar per a tots els ciutadans, i ara no ho fem.»

— El seu perfil polític, més valencianista que els dels al­tres candidats, és un avantat­ge en aquesta carrera?

— «Jo no parlaria de candi­dats encara, ja que no hi ha for­mulat cap procés obert i, per tant, parlar de candidats formals no se­ria raonable fins que no passen les eleccions generals. Al marge d’aquestes consideracions, és evident per a mi que el socialisme valencià no pot estar allunyat del que és el propi territori, del que és el propi sentiment de poble i el que és la pròpia cultura, i ha de ser valencià des d’una perspectiva identitària incloent, no excloent. Els socialistes valencians hem d’intensificar més el nostre perfil valencianista.»

«EL SOCIALISME VALENCIÀ NO POT ESTAR ALLUNYAT DEL QUE ÉS EL PROPI TERRITORI, DEL QUE ÉS EL PROPI SENTIMENT DE POBLE I EL QUE ÉS LA PRÒPIA CULTURA»

— És que fa la sensació que la Blanqueria és una fede­ració de Ferraz i que necessita el vistiplau de Madrid per a prendre qualsevol decisió.

«És veritat que els senti­ments dels valencians quan els pregunten sobre la seua identitat es vinculen clarament amb Espa­nya. Això és així, però no vol dir que els socialistes cada vegada puguem tindre un perfil més valencianista per fer saber als ciuta­dans que estem ací per defendre els interessos d’aquesta terra. Pe­rò en el nostre cas sí que és evi­dent que en alguns moments hem fet la impressió que estem sucursalitzats.»

— La tutela de Madrid els dóna més confiança?

— «Ací el PSPV, històrica­ment, ha tingut una capacitat d’autonomia molt alta, però pas­sa que potser no hem sigut capa­ços de demostrar-ho com sí que han fet altres federacions. Sem­pre hem sigut un partit molt res­ponsable i això crec que electo­ralment ens ha beneficiat. Ara bé, és palés que hi ha qüestions en les quals hem de tindre la suficient força per a imposar posicions que vénen de lluny i que afecten altres autonomies com la nostra, que ha tingut una força econòmica prò­pia.»

— El fet de pertànyer a la família «lermista» li farà tindre més suport que altres precandidats no adscrits a cap fa­mília?

«Jo crec que les famílies han desaparegut i això ha sigut un èxit d’Ignasi (Pla) que ha aconse­guit fer causa comuna. I necessi­tem seguir en aquest camí i obli­dar-nos dels processos traumà­tics de democràcia interna de fa huit anys. En aquest sentit, crec que hi ha una major serenitat al si de partit. Jo crec en el mestissatge absolut, crec que s’ha d’aprofun­dir més encara en la desaparició total de les famílies. I el fet que em relacionen amb Joan Lerma —m’enorgulleix haver sigut cap del seu gabinet— és afegir un va­lor a la meua candidatura, perquè ha estat en llocs de molta respon­sabilitat i he aprés molt al seu cos­tat. Ara bé, Joan Lerma és patrimoni dels socialistes i dels valen­cians i això no ho pot patrimonialitzar ningú que opte ser candidat a secretari del partit, ell està per damunt d’aquesta qüestió.»

— Per tant, podem aventu­rar un congrés tranquil?

«El nivell de maduresa d’aquesta organització farà im­possible que es repetisquen els episodis que es van viure en els anteriors congressos. S’abordarà amb total naturalitat i cadascú aportarà al procés allò que pense que és millor per al conjunt de l’organització i la societat valen­ciana. Hem de treballar amb molt de seny i de trellat, i amb capacitat de saber que el més important no és el partit socialista, sinó que hi haja un projecte sòlid i progres­sista per al País Valencià perquè en 2011 siga possible el canvi, ja que això significarà més justícia social i més valencianisme.»

— Podria donar-se la si­tuació de tindre un candidat de consens abans del congrés?

«Qualsevol situació futurible és possible, ja que falta un any per a culminar un procés que s’ha avançat per raons electorals. El partit el que ha de fer és buscar una bona direcció, recuperar més força a la direcció col·legiada, re-formular el projecte i fer una profunda reactualització tant de les formes organitzatives com dels projectes.»

«EL NIVELL DE MADURESA D’AQUESTA ORGANITZACIÓ FARÀ IMPOSSIBLE QUE ES REPETISQUEN ELS EPISODIS TRAUMÀTICS QUE ES VAN VIURE EN ELS ANTERIORS CONGRESSOS»

— Alguns analistes assegu­ren que finalment abandonarà la carrera cap a la secretaria general per un càrrec en la fu­tura direcció. S’equivoquen?

«L’únic que puc dir és que a hores d’ara el que tenim són pre-candidats, gent que ha demostrat, com el meu cas, la seua disposi­ció, voluntat i convicció per a liderar un nou projecte. Considere que puc ser un bon secretari gene­ral per a aquest moment per en­fortir una direcció col·legiada po­tent i per rellançar el projecte socialista al País Valencià. I en prin­cipi la meua disponibilitat és to­tal. La gent que pensa que em reti­raré s’equivoca, perquè aquesta no és una candidatura ni conjuntural, ni personalista, ni de presa de posició. És una candidatura, per la gent que li fa costat i per la gent que pot donar-li suport, molt sòlida.»

— Si el «full de ruta» esta­bleix màxima prioritat a la preparació de les generals i després al congrés, quan faran els socialistes un debat en pro­funditat sobre els resultats electorals autonòmics?

— «Jo crec que el debat en profunditat és millor fer-lo fora dels contextos electorals. I efecti­vament, ara toca seguir el full de ruta i treballar seriosament els te­mes que volem que el PSOE porte i defenga en el programa electo­ral. I després trobe que el congrés serà el marc més oportú per a debatre amb profunditat la reforma del socialisme valencià, veure quins han sigut els nostres punts febles, i després, mes enllà de la casuística d’unes eleccions deter­minades, fer una revisió del que passa en general. I finalment te­nim la qüestió fonamental.»

— Quina?

«La modernització del nou socialisme valencià i que, al meu parer, ha de fer-se en dos aspec­tes: de primer, en tot allò que té a veure amb la societat valenciana i procurar la segona modernització del País per a buscar, en segon lloc, la modernització de la prò­pia oferta política en termes d’instruments de treball. En aquest sentit, cal defendre la polí­tica i buscar noves formes d’ad­hesió, perquè la gent està molt de­cebuda amb el nostre treball i ai­xò perjudica d’una manera clara les societats progressistes i crea una espècie de burocràcia que contribueix a l’afebliment de la democràcia.»

— Vicepresident de les Corts en la passada legislatura i actual portaveu adjunt segon del Grup Socialista, com pen­sa que serà aquest exercici parlamentari amb un presi­dent Camps crescut i un grup sòlid com a suport?

— «Camps està desaparegut i està vivint de les rendes passades. El seu objectiu és clar i palés: po­sar a la disposició de Rajoy el par­tit, la Generalitat i la Comunitat ‘per a ofrenar noves glòria a Es­panya’. Tenim molts problemes i l’únic que el preocupa és veure com ell i el PP valencià poden ajudar Rajoy a guanyar. Des del punt de vista de la perspectiva parlamentària no s’albiren nove­tats, però la paràlisi del govern ens ha d’esperonar a fer una mi­llor oposició, seriosa, respectuo­sa, rigorosa, no demagògica i fer­ma en aquells temes que són ne­gatius. Necessitem fer una oposi­ció que critique tot allò que carac­teritza el govern de Camps: el balafiament, la corrupció i la inefi­càcia. I per cada crítica que fem oferir una alternativa.»

«LA GENT QUE ES PENSA QUE EM RETIRARÉ A MITJAN CAMÍ S’EQUIVOCA, PERQUÈ NO ÉS UNA CANDIDATURA NI CONJUNTURAL, NI PERSONALISTA, NI DE PRESA DE POSICIÓ»

— Amb el grup de Com­promís trencat, semblen l’úni­ca oposició sòlida a Camps. Va l’esquerra a la deriva?

— «El procés de Compromís va començar malament des del principi i, malauradament, no va donar els resultats que es prete­nia. Nosaltres hem de tindre un projecte absolutament autònom i això no vol menysprear res, però no el podem compartir més que amb els ciutadans.»

— Durant molts anys ha sigut l’assot de Carlos Fabra, però ell continua en el càrrec.

— «Crec que políticament ja ha començat a decaure. I, per des­comptat, hem de tindre confiança en la justícia, però més enllà del que diga la justícia hi ha unes res­ponsabilitats polítiques que l’afecten i que també afecten Camps, que és incapaç, per les seues hipoteques internes, de desfer-se’n, cosa que ja s’hauria pro­duït en qualsevol democràcia.»